Els jocs malabars d'Esquerra

La capacitat de fer jocs de malabars de la direcció d'Esquerra és sorprenent. L'executiva d'Esquerra, reunida ahir -dilluns, 21 d'abril-, va decidir participar en la manifestació en contra del transvasament de l'Ebre a Barcelona convocada pel proper 18 de maig per la Plataforma en Defensa de l'Ebre. El fet és sorprenent perquè Esquerra com a integrant del govern tripartit, o hauríem de dir trist-i-partit, ha recolzat la iniciativa des del govern estant.

Com diu la dita popular, no es pot està a missa i repicant!. Actituds com la d'Esquerra erosionen la credibilitat de la classe política, però per damunt de tot del partit que les adopta i del govern del que hi formen part.

ICV recull el que ha sembrat

La direcció d'ICV ha matisat les declaracions del conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, en les que convidava als militants d'ICV de les Terres de l'Ebre a abandonar el partit si no estaven d'acord amb el transvasament de l'Ebre per proveir d'aigua a l'Àrea Metropolitana.

Fets com aquests, evidencien que la política de baixa estofa, de vol gallinaci, populista i demagògica que van adoptar els dirigents del tripartit quan estaven a l'oposició encapçalant manifestacions se'ls ha tornat en la seva contra. Ara la gent d'ICV recullen allò que van sembrar!

Incapacitat discursiva del president Montilla

La manca de capacitat dialèctica i d'improvisació d'un discurs per part del president Montilla és conegut i, fins i tot, temut per part dels seus. És coneguda la sortida de to de Montilla i del seu cap de premsa, Antoni Bolaño, en l'entrevista que li realitzà Xavier Sala-Martín durant la campanya electoral per a La Vanguardia. També es coneguda la imatge del president Montilla traient de la butxaca una llibreta on té escrites pels seus assessors les dedicatòries als llibres d'honor.

A través d'e-notícies m'assabento que el seu director de comunicació, Antoni Bolaño, va tallar en sec una roda de premsa de Montilla durant el seu viatge al Marroc en ser preguntat sobre el debat d'investidura del president del govern espanyol. Segons sembla, el senyor Antoni Bolaño havia prohibit qualsevol pregunta al president sobre aquesta qüestió, suposo perquè encara no havien tingut temps de preparar-li el discurs.

No vols caldo... doncs dues tasses

La "Maleni" és de nou ministre de Foment. En ZP ha premiat la seva magnífica tasca i capacitat de gestió al capdavant de Foment per fer front a la crisi del servei de rodalies a Catalunya, els esvorancs i el retard de l'arribada del TGV a Barcelona... . Malgrat ser, l'única ministre de la democràcia espanyola recent que ha patit una reprovació en seu parlamentària, la Magdalena Álvarez fent bona la frase "ante partía que doblá" manté la seva cartera ministerial a Foment.

És substantiu evidenciar que l'elecció de la Magdalena Álvarez com a ministre s'ha fet menystenint l'opinió del PSC i, evidenciant un cop més que ZP no té res a agrair als socialistes catalans pel fet d'haver obtingut 25 diputats i els seus millors resultats electorals a Catalunya. La lectura que fan a Ferraz i Moncloa dels resultats del PSC són que aquests són gràcies a ZP i no pas a Montilla, ja que aquest va obtenir un dels pitjors resultats electorals del PSC en les darreres eleccions al Parlament, tan sols 37 diputats.

Com diu Vicent Partal en el seu mail obert d'ahir: "Si tu hi vas, ella (la dels trens) torna".

Sequera, transvasaments i hipocresia

El conjunt de despropòsits del govern tripartit davant la sequera és monumental. Primer fou el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, que en seu parlamentària va negar rotundament que el govern s'estigués plantejant cap tipus de transvasament, més tard davant l'evidència dels fets jugà a fer de lingüista afirmant que el govern només es plantejava captacions temporals d'aigua del Segre per no parlar de transvasament -paraula prohibida- al govern tripartit. Per acabar, cedint a l'evidència dels fets i reconèixer que el departament de Medi Ambient s'estava plantejant un transvasament de la capçalera del Segre, això sí amb caràcter temporal.

Arribats aquest punt, José Montilla i el PSC s'hi sumen a la proposta de transvasament del conseller Baltasar però no aconsegueixen una posició unitària com a govern, ja que ERC s'oposa al transvasament del Segre. Però no tan sols no hi ha unitat al sí del tripartit, sinó que tampoc el govern espanyol, en mans del PSOE, que es qui té la competència no hi dona suport.

Mentrestant, Convergència i Unió es manté contrària al transvasament d'aigua del Segre en la seva capçalera pel seu impacte ecològic però no es tanca a consensuar d'altres mesures d'urgència, sempre i quan hagi un postura unitària del govern tripartit -PSC, ERC i ICV-EUiA- que recordem-ho ara no existeix. I, a la vegada, proposa una solució a llarg termini: transvasament d'aigua provinent del Roine. Transvasament que rep la negativa del govern tripartit, argumentant que ells aposten per les desalanitzadores, que d'altra banda, consumeixen quantitats enormes d'energia elèctrica i tenen una esperança vida mitjana d'uns 15 anys, per tant no es poden considerar propostes definitives. A més a més, no podem obviar que per fer-les funcionar necessitem portar energia de les centrals nuclears franceses.

Tot plegat, un debat ple d'hipocresies i despropòsits.

Balla el putxi, putxi

M'assabento, a través de Saül Gordillo, que corre per la xarxa un vídeo sobre la guerra fratricida interna a ERC amb música de la cançó del "Chiki Chiki".

Els nens veuen. Els nens fan.

Impactant anunci sobre el paper dels pares i les mares en l'educació dels nostres fills. Una anunci que ens recorda que som el principal referent dels nostres fills i el que facin depèn, en gran mesura, del que vegin. Massa sovint la societat tendeix a oblidar-se d'això i carreguem sobre la responsabilitat de l'escola l'educació dels nostres infants, oblidant-nos que a l'escola no s'educa sinó que s'aprèn.

Com a pare d'una nena que aviat farà 3 anys aquest anunci no m'ha deixat indiferent i el considero de visualització obligatòria.