Corredor ferroviari del Cantàbric-Mediterrani. Espanya ens vol ofegar econòmicament

Ahir el ministre de Foment del govern "amic" socialista, José Blanco, va presentar a Saragossa la proposta del govern espanyol d'impulsar el corredor ferroviari de mercaderies del Cantàbric-Mediterrani, confirmant-se així les temences de l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, durant la campanya electoral al Parlament Europeu. Un corredor que vol unir els ports del País Valencià -Sagunt, Valencia i Castellò- amb els del País Basc, passant per Saragossa, menystenint així els ports catalans de Tarragona i Barcelona, i condemnant de facto als catalans i catalanes a una situació d'ofec econòmic.

És evident, que amb iniciatives com aquesta el govern espanyol pretén enfonsar la nostra economia, empobrir-nos i sotmetre'ns a l'Estat espanyol, tot això amb la complicitat del govern tripartit de la Generalitat que, un cop més, peca per omissió. Després en Carod-Rovira, en la seva conferència d'ahir, té la barra d'afirmar que "el tripartit ha contribuït a estendre el sobiranisme"... com no!!! Com a reacció a la submissió vergonyant a la que han sotmès el país, tant el primer com el segon tripartit.

Aquesta notícia ha passat incomprensiblement de puntetes en els mitjans de comunicació. Dic incomprensiblement perquè decisions com la d'ahir hipotequen el present i el futur del nostre país.

• Recull de notícies sobre la proposta del govern espanyol d'impulsar el corredor ferroviari del Cantàbric-Mediterrani.
  

Manca de sensibilitat social del tripartit

TV3 es feia ressò ahir de la denúncia de pares i mares al Departament d'Educació de la Generalitat davant la retallada d'hores de vetlladors escolars, persones que acompanyen a infants dependents en les seves activitats escolars, i la situació de desempara que aquest fet ocasiona pels seus fills i filles -autistes, diabètics, infants amb discapacitat motrius...- que per si sols no poden valdre's.

Fets com aquests, posen de relleu la manca de sensibilitat social del govern tripartit. Un govern que pretén fer bandera en l'àmbit de les paraules i de les declaracions de les polítiques socials, però que a l'hora de traslladar les paraules en fets, res de res. Ans al contrari les seves polítiques socials es caracteritzen per les retallades de drets socials.

Jordi Pujol en fa referència al seu segon volum de les seves memòries "Temps de construir (1980-1993)" de la importància que tenen les polítiques socials per a un partit nacionalista. La nació es sustenta en les persones i una societat no es pot permetre desatendre a aquelles persones que són més dèbils i no poden seguir a la resta. Aquesta fou una màxima dels governs de Jordi Pujol i segueix present en l'adn de CiU. Mentre uns s'omplen la boca de grans declaracions d'intencions, que no passen de simples i electoralistes intencions, d'altres els fets i l'obra de govern ens avala. A Catalunya, primer les persones.

Tot això, és conseqüència del mal acord de finançament entre el govern tripartit i el govern de l'estat espanyol de ZP. Un mal acord que des de CiU i des d'aquest bloc ja vam denunciar en el seu moment, i que ara, tots i  totes, especialment els més dèbils paguem i en pagarem les conseqüències.

A qui li interessa parlar de la sociovergència?

L'inefable Antoni Bolaño, excap de comunicació de presidència, va apuntar ahir a la tertúlia d'"El món a RAC1" i a l'article "Enquestes i decepcions" a partir de les enquestes publicades aquest cap de setmana, desfavorables a la possible reedició d'un 3r tripartit, la possibilitat de què hi hagués un futur govern sociovergent encapçalat per l'Artur Mas.

Els comentari del senyor Bolaño apostant per la sociovergència no és neutre. Jo em pregunto a qui interessa la sociovergència i què se'n parli d'ella?

A CiU clarament no! CiU i l'Artur Mas són opcions polítiques clarament a l'alça i si la tendència es manté i tenint en compte la seva centralitat política en l'arc parlamentari no es pot descartar que CiU governi en solitari amb el suport puntual de les diverses forces polítiques presents al Parlament.

En canvi, als membres del tripartit els interessa que es parli de la sociovergència com una opció real de futur per diferents motius. D'una banda, tenim el PSC amb un electorat poc motivat amb l'acció de govern del tripartit i, especialment, amb els seus socis de govern republicans. Apostant per la sociovergència busquen recuperar la confiança d'aquests electors escèptics amb el tripartit, recuperar la centralitat política. i deixar una porta oberta per si es produeix una important batzacada electoral, al Parlament i a l'ajuntament de Barcelona, per mantenir-se al govern.

També tenim a ERC que cada cop que pot també parla de la sociovergència com un mal  pel país que cal evitar, mentre parlen de la sociovergència ells intenten erigir-se com a garantia de què aquesta es pugui produir i aprofiten l'avinentesa per recuperar el discurs de l'equidistància, d'altra banda mancat de tota credibilitat com les enquestes i la seva perspectiva electoral a la baixa evidencien.

En darrer terme, tenim els socis del tripartit d'Iniciativa els qual també els hi pot interessar que se'n parli i qualli la sensació de què aquesta és una opció viable, ja que així els permetrà presentar-se com a únics i veritables garants de la reedició del tripartit, com l'essència de què Catalunya tindrà un govern "progre".

En definitiva, no hem de caure en el joc del tripartit. Ells són els principals interessats a què se'n parli de la sociovergència per amagar que si sumen el 3r tripartit serà una realitat i mira de crear confusió en l'electorat i mira de pescar algun elector desconcertat. No els hi fem el joc!!!

El tripartit va a la baixa

Els sondejos electorals publicats aquest cap de setmana a La Vanguardia i a El Periódico coincideixen a assenyalar que la coalició de perdedors, el tripartit, va a la baixa i podria no reeditar-se. Les forces del tripartit pateixen el desgast de la seva pròpia incapacitat per afrontar amb garanties la crisi econòmica i aportar solucions sòlides i fiables per aixecar Catalunya i sortir de la crisi. En canvi, Artur Mas i CiU en surten reforçats tan pel que fa a les seves expectatives electorals com en la preferència que manifesten els electors en Artur Mas com a futur president de la Generalitat enfront Montilla.

El més significatiu de les enquestes d'aquest cap de setmana no és l'estimació de resultats, és a dir, els possibles diputats i diputades que obtindrien cada una de les forces polítiques. Sinó el més significatiu és la consolidació de la tendència que aquestes marquen. Una tendència clarament a la baixa del tripartit i del seu presidenciable, enfront la tendència a l'alça de CiU i Artur Mas.

Les enquestes indiquen que CiU està en el bon camí, dit això cal no confiar-se i seguir treballant per seguir sumant i construint una alternativa sòlida i engrescadora a l'actual desgavell. Com deia el poeta "tot està per fer, tot és possible".

No tots som iguals davant les caixes i bancs

El PSC censura una campanya en contra de l'impost de successions

Davant la irrupció del cas Pretòria en la política catalana vaig veurem obligat a post-posar l'apunt que tenia en ment sobre el cas de censura de la campanya en contra de l'impost de successions als autobusos metropolitans de Tarragona i Girona per part del PSC impulsada per l'Assocació per a la reforma de l'impost de successions a Catalunya.

Fets com aquests posen en evidència el tarannà poc democràtic de partits com el PSC, actuant de forma partidista i interessada, posant en entredit drets fonamentals de la democràcia com és el dret a la llibertat d'expressió.

M'imagino que els socialistes estan força interessats en amagar i posar sordina al debat obert i present a la societat civil sobre la necessitat de suprimir l'impost de successions. Més encara quan en el propi tripartit no existeix una posició unànime sobre si s'ha de suprimir, modificar o mantenir. Per una banda, tenim ERC que s'ofereix sense concretar a pactar una modificació de l'impost amb CiU; per l'altra tenim Iniciativa que s'oposa de totes totes a qualsevol modificació; i en darrer terme hi ha el PSC que intenta nedar i guardar la roba ,més preocupat en què no es trenqui el tripartit que no pas en escoltar el clam popular en contra d'aquest impost de successions. Un impost que és discriminatori pels catalans vers la resta de ciutadans de l'estat espanyol i injust perquè suposa en realitat una doble imposició impositiva, en vida i post-mortem.

Cal apartar les pomes podrides del cistell

La detenció ahir de l'alcalde de Santa Coloma de Gramanet, vice-president de la Diputació de Barcelona i primer-secretari de la Federació del PSC del Barcelonès Nord, Bartomeu Muñoz -bloc de Bartomeu Muñoz-, i el tinent d'alcalde i regidor d'urbanisme de Santa Coloma, Manuel Dobarco, ambdós del PSC. Conjuntament amb l'exdiputat socialista, Luis García; el director gerent de Serveis, Pascual Vela; els empresaris del sector de la construcció, Josep Singla i Lluís Casamitjana, i Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, ambdós militants de Convergència ha sotragat la vida política i social catalana.

M'agradaria posar damunt la taula una diferència subtil però important en el perfil dels presumptes encausats. Mentre Bartomeu Muñoz i Manuel Dobarco han comés presumptes irregularitats en l'exercici d'un càrrec de representació pública, en Macià Alavedra i Lluís Prenafeta no ocupen ni ocupaven cap càrrec, ni públic ni al partit, en el moment que s'han produït les presumptes irregularitats pels qual ha estat el motiu de la seva detenció, és a dir, han comés presumptes irregularitats exercint la seva tasca professional privada. Aquest petit matís és important i sovint no s'insisteix prou des dels mitjans de comunicació amb la voluntat de posar  de forma interessada i tergiversadora, tant el PSC com CiU, en el mateix sac.

Fets com els succeïts ahir m'entristeixen perquè no ajuden a posar en valor la política, i a  aquells que ens dediquem de forma honesta i amb voluntat de servei a l'activitat política. Ara bé, és important destacar que és un signe de normalitat democràtica, la divisió de poders funciona, que la justícia intervingui davant la sospita d'actuacions il·legals i punibles, sigui quin sigui el cognom dels implicats. Cal apartar les pomes podrides del cistell, per tal d'evitar que la podridura s'escampi i que la sospita s'estengui injustament a tota la classe política.

Com ha escrit l'amic i company Albert Batalla al seu Twitter "fa més soroll un arbre caigut que 100 que creixen".