En Patxi López també descartava pactar amb el PP

José Montilla ha declarat en una entrevista a TVE que hi ha "zero possibilitats" d'un pacte a la basca, socialistes i populars, a Catalunya. El senyor Montilla té raó, ja que l'aritmètica parlamentària ho impossibilita i totes les enquestes preveuen que ho impossibilitarà, és a dir, la suma de PSC+PP estarà lluny dels 68 diputats necessaris per formar govern. Ara bé, això no vol dir que si ho poguéssin fer ho farien, sense dubtar-hi dos segons.

En Patxi López, lehendakari amb els vots dels diputats i diputades del PP, també ho negava rotundament "una i mil vegades" que ell volgués ser lehendakari amb el suport del PP. I tots sabem quina ha estat la realitat.

Fets, no paraules!

Manel Fuentes facis, faci'ns un favor... deixi Catalunya Ràdio

De nou Manel Fuentes, presentador de "El matí de Catalunya Ràdio", és notícia no pas per haver escalat posicions en el rànquing d'audiències sinó per la seva pluriocupació presentant "El matí de Catalunya Ràdio" i el nou xou televisiu d'A3, "Pánico en el plató". La polèmica sorgeix davant els dubtes raonables de si són compatibles presentar un programa d'informació, rigor i de referència com ha estat històricament "El matí de Catalunya Ràdio" amb un programa d'humor com és "Pánico en el plató".

Personalment, crec que el problema principal no rau en la incompatibilitat de presentar espais de format diferents, que la pot haver, com en el perfil del propi presentador. Un presentador que a jutjar per les entrevistes que fa està mancat de tot rigor i de voluntat d'informar, només cal veure el to inquisitiu de les seves preguntes més pròpies d'un fiscal i als constants talls als quals sotmet a l'entrevistat sense deixar-lo explicar-se i acabar la seva resposta si aquest és de l'oposició. En contraposició amb el to ensucrat, afable, amigable, permetent que l'entrevistat s'expliqui sense tallar-lo i interrompre'l constantment si l'entrevistat és d'un partit del govern tripartit. Escolteu-les i jutgeu vosaltres mateixos.

Sincerament, jo crec que es faria un favor a si mateix i ens faria un favor a tots, si Manel Fuentes decidís renunciar a presentar "El matí de Catalunya Ràdio", ja que és evident que li va gran i ben segur se sentirà més còmode en un programa d'humor, desenfadat i d'imitacions com pot ser "Pánico en el plató" ja que això de fer de periodista solvent i amb rigor no va amb ell.

Documents relacionats:

• Carta oberta de Manel Fuentes a la diputada de CiU Meritxell Borràs 15/11/2009
  
• Rèplica de la diputada de CiU, Meritxell Borràs, a la carta oberta de Manel Fuentes 19/11/2009
• Entrevista a Àngel Colom 01/10/2009
  
• Entrevista a Josep Lluís Carod-Rovira, vicepresident del Govern 13/11/2009
• Entrevista a Artur Mas, president de CiU 16/11/2009
  
• Entrevista a Núria Parlón, nova alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet 13/11/2009 

Uns pressupostos desequilibrats territorialment

Avui ha començat al Parlament de Catalunya el Debat sobre els Pressupostos de la Generalitat pel 2010. Mitjançant els pressupostos hom pot saber quina és la visió de país que té cada govern. Doncs bé el mapa que us afegiexo ho diu tot.

La característica dels pressupostos del tripartit és la concentració de la inversió en poques comarques. En aquest sentit, la desproporció entre el que es destina a l’Àmbit Metropolità de Barcelona i el que es destina a la resta de Catalunya no deixa d’augmentar. Si l’any 2003, en termes d’inversió real liquidada, es destinava un 48,5% a l’Àmbit Metropolità i un 51,5% a la resta de Catalunya, el pressupost per a l’any 2010 destina un 67,6% de les inversions a l’Àmbit Metropolità i un 32,4% a la resta de Catalunya.

És important destacar que les comarques gironines, les comarques de l’àmbit de Ponent i l’Alt Pirineu i l’Aran segueixen perdent pes sobre el volum total d’inversió. Si mirem la inversió extrapressupostària, aquesta concentració encara es fa més evident. Un 71,8% de inversió extrapressupostària es destina a l’àmbit metropolità.

En definitiva aquests pressupostos reflexen un model de país: el d'una Cartalunya com a parc temàtic d'un àmbit metropolità on s'hi destina tota la inversió per concepte de país, i per interès electoral. També denoten la nul·la influència d'una ERC sotmesa al PSC i incapaç d'equilibrar aquests comptes. I finalment denoten el pas de la Catalunya ciutat -que tot els ciutadans tinguin accés al mateix nivell de vida siguin d'un siguin- al Catalunya metropolitana -amb una forta diferència entre els que vuiuen dins o fora l'àmbit metropolità-.

Aquesta i d'altres raons justifiquen que CiU hagi presentat una esmena de la totalitat al projecte de pressupostos de la Generalitat 2010.

Apunts relacionats: El desequilibri territorial dels pressupostos d'en Roc Fernández

Hereu també encarrega informes inútils

La Vanguardia en la seva edició d'avui destapa que l'Ajuntament de Barcelona ha gastat una bona pilar d'euros amb informes inútils o de dubtosa utilitat, segons la nomenclatura oficial tripartita. Sembla ser que això d'encarregar informes inútils és una pràctica habitual dels tripartits d'una banda i de l'altra de la Plaça Sant Jaume.

L'alcalde Hereu i el seu equip de govern municipal s'han gastat de forma discrecional i arbitrària, la gens menyspreable quantitat de 13,4 milions d'euros en informes, alguns d'ells inútils i de baixa qualitat. Alguns informes són tan curiosos com el que analitza l'impacte del fitxatge del futbolista Cristiano Ronaldo pel Madrid en la marca Barcelona o si l'Ajuntament ha de pagar la llicència d'obres en les obres que promou el propi Ajuntament o els 12.000€ que es van pagar per aixecar acta d'una reunió o per encarregar estudis a Fundacions properes per exemple la Fundació Catalunya Segle XXI... .

Què s'amaga rere els informes? Rere els informes s'amaga la contractació d'assessors encoberts que curiosament alguns d'ells han rebut encàrrecs tan de la Generalitat com de l'Ajuntament de Barcelona com per exemple Joaquim Tornos. Em pregunto si deuen ser assessors encoberts del partit o de l'administració?

Després l'Hereu i en Montilla i els seus acòlits socis de govern voldran erigir-se com a salvadors de la pàtria i donar lliçons de modus a la resta de mortals. Primer cal que escombrin la seva pròpia rebotiga i molt em temo que tenen molta feina acumulada!

Corredor ferroviari del Cantàbric-Mediterrani. Espanya ens vol ofegar econòmicament

Ahir el ministre de Foment del govern "amic" socialista, José Blanco, va presentar a Saragossa la proposta del govern espanyol d'impulsar el corredor ferroviari de mercaderies del Cantàbric-Mediterrani, confirmant-se així les temences de l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, durant la campanya electoral al Parlament Europeu. Un corredor que vol unir els ports del País Valencià -Sagunt, Valencia i Castellò- amb els del País Basc, passant per Saragossa, menystenint així els ports catalans de Tarragona i Barcelona, i condemnant de facto als catalans i catalanes a una situació d'ofec econòmic.

És evident, que amb iniciatives com aquesta el govern espanyol pretén enfonsar la nostra economia, empobrir-nos i sotmetre'ns a l'Estat espanyol, tot això amb la complicitat del govern tripartit de la Generalitat que, un cop més, peca per omissió. Després en Carod-Rovira, en la seva conferència d'ahir, té la barra d'afirmar que "el tripartit ha contribuït a estendre el sobiranisme"... com no!!! Com a reacció a la submissió vergonyant a la que han sotmès el país, tant el primer com el segon tripartit.

Aquesta notícia ha passat incomprensiblement de puntetes en els mitjans de comunicació. Dic incomprensiblement perquè decisions com la d'ahir hipotequen el present i el futur del nostre país.

• Recull de notícies sobre la proposta del govern espanyol d'impulsar el corredor ferroviari del Cantàbric-Mediterrani.
  

Manca de sensibilitat social del tripartit

TV3 es feia ressò ahir de la denúncia de pares i mares al Departament d'Educació de la Generalitat davant la retallada d'hores de vetlladors escolars, persones que acompanyen a infants dependents en les seves activitats escolars, i la situació de desempara que aquest fet ocasiona pels seus fills i filles -autistes, diabètics, infants amb discapacitat motrius...- que per si sols no poden valdre's.

Fets com aquests, posen de relleu la manca de sensibilitat social del govern tripartit. Un govern que pretén fer bandera en l'àmbit de les paraules i de les declaracions de les polítiques socials, però que a l'hora de traslladar les paraules en fets, res de res. Ans al contrari les seves polítiques socials es caracteritzen per les retallades de drets socials.

Jordi Pujol en fa referència al seu segon volum de les seves memòries "Temps de construir (1980-1993)" de la importància que tenen les polítiques socials per a un partit nacionalista. La nació es sustenta en les persones i una societat no es pot permetre desatendre a aquelles persones que són més dèbils i no poden seguir a la resta. Aquesta fou una màxima dels governs de Jordi Pujol i segueix present en l'adn de CiU. Mentre uns s'omplen la boca de grans declaracions d'intencions, que no passen de simples i electoralistes intencions, d'altres els fets i l'obra de govern ens avala. A Catalunya, primer les persones.

Tot això, és conseqüència del mal acord de finançament entre el govern tripartit i el govern de l'estat espanyol de ZP. Un mal acord que des de CiU i des d'aquest bloc ja vam denunciar en el seu moment, i que ara, tots i  totes, especialment els més dèbils paguem i en pagarem les conseqüències.

A qui li interessa parlar de la sociovergència?

L'inefable Antoni Bolaño, excap de comunicació de presidència, va apuntar ahir a la tertúlia d'"El món a RAC1" i a l'article "Enquestes i decepcions" a partir de les enquestes publicades aquest cap de setmana, desfavorables a la possible reedició d'un 3r tripartit, la possibilitat de què hi hagués un futur govern sociovergent encapçalat per l'Artur Mas.

Els comentari del senyor Bolaño apostant per la sociovergència no és neutre. Jo em pregunto a qui interessa la sociovergència i què se'n parli d'ella?

A CiU clarament no! CiU i l'Artur Mas són opcions polítiques clarament a l'alça i si la tendència es manté i tenint en compte la seva centralitat política en l'arc parlamentari no es pot descartar que CiU governi en solitari amb el suport puntual de les diverses forces polítiques presents al Parlament.

En canvi, als membres del tripartit els interessa que es parli de la sociovergència com una opció real de futur per diferents motius. D'una banda, tenim el PSC amb un electorat poc motivat amb l'acció de govern del tripartit i, especialment, amb els seus socis de govern republicans. Apostant per la sociovergència busquen recuperar la confiança d'aquests electors escèptics amb el tripartit, recuperar la centralitat política. i deixar una porta oberta per si es produeix una important batzacada electoral, al Parlament i a l'ajuntament de Barcelona, per mantenir-se al govern.

També tenim a ERC que cada cop que pot també parla de la sociovergència com un mal  pel país que cal evitar, mentre parlen de la sociovergència ells intenten erigir-se com a garantia de què aquesta es pugui produir i aprofiten l'avinentesa per recuperar el discurs de l'equidistància, d'altra banda mancat de tota credibilitat com les enquestes i la seva perspectiva electoral a la baixa evidencien.

En darrer terme, tenim els socis del tripartit d'Iniciativa els qual també els hi pot interessar que se'n parli i qualli la sensació de què aquesta és una opció viable, ja que així els permetrà presentar-se com a únics i veritables garants de la reedició del tripartit, com l'essència de què Catalunya tindrà un govern "progre".

En definitiva, no hem de caure en el joc del tripartit. Ells són els principals interessats a què se'n parli de la sociovergència per amagar que si sumen el 3r tripartit serà una realitat i mira de crear confusió en l'electorat i mira de pescar algun elector desconcertat. No els hi fem el joc!!!